Presa de Damasc (1918)

Presa de Damasc

33° 30′ 47″ N, 36° 17′ 31″ E / 33.513°N,36.292°E / 33.513; 36.292
Tipus	batalla
Part de	campanya del Sinaí i Palestina
Interval de temps	26 setembre - 1r octubre 1918
Data	1r octubre 1918
Localització	Damasc (Síria)
Estat	Síria
Participant	Imperi Otomà Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

La presa de Damasc es va produir el 1r d'octubre de 1918, després de la presa de Haifa i la victòria a la batalla de Samakh, que va obrir el camí a la persecució al nord des de la mar de Galilea i el la tercera batalla del Tansjordà que va obrir el camí a Dera i la persecució per l'interior, després de la decisiva victòria de la Força Expedicionària Egípcia (EEF) a la batalla de Meguidó durant la Campanya del Sinaí i Palestina de la Primera Guerra Mundial.

Damasc va ser capturat quan el Desert Mounted Corps (Cos Muntat del Desert) i l'Exèrcit Xerifià Hejaz del príncep Faisal van encerclar la ciutat, després d'una persecució de cavalleria cap al nord pels dos principals camins a Damasc. Durant la persecució cap a Damasc, moltes rereguardes establertes per les restes del 4t, 7è i 8è exèrcits otomà van ser atacades i capturades per l'Exèrcit Xerifià del príncep Faisal, la 4a i 5a divisions de cavalleria del Cos Muntat del Desert.

L'important èxit tàctic de la captura de Damasc va donar lloc a maniobres polítiques per part de representants de França, Gran Bretanya i la força del príncep Faisal.

Arran de les victòries a la batalla de Sharon i la batalla de Nablus durant la batalla de Meguidó, el 25 de setembre, els atacs combinats del XXI Cos, Cos Muntat del Desert, el XX Cos recolzat per amplis bombardeigs aeris, van aconseguir tots els objectius. El 7è i 8è Exèrcit Otomà als turons de Judea es van veure obligats a lluitar pels atacs a Tulkarem, i Tabsor a retirar-se, obligant al seu torn el 4t Exèrcit, a l'est del riu Jordà, a evitar el flanqueig retirant-se d'Amman quan van ser atacats per la Força de Chaytor. Com a conseqüència d'aquestes retirades, un gran nombre de presoners van ser capturats a Jenin mentre les columnes supervivents es van retirar darrere d'una forta rereguarda a Samakh.

El comandant de la Força Expedicionària Egípcia, el general Edmund Allenby, va ordenar al Cos Muntat del Desert del tinent general Harry Chauvel que perseguissin les restes dels tres exèrcits otomans i capturés Damasc. La 4a Divisió de Cavalleria va començar la persecució, atacant la rereguarda al llarg de la carretera interior a Irbid el 26 de setembre, a Er Remta i l'Exèrcit Xerifià del Príncep Faisal va capturar Dera el 27 de setembre. La Divisió Muntada Australiana va atacar la rereguarda al llarg de la carretera principal, a Jisr Benat Yakub el 27 de setembre, ocupant Quneitra l'endemà, a Sa'sa' el 29/30 de setembre, i a Kaukab i el congost de Barada el 30 de setembre, mentre que la 5è Divisió de Cavalleria també va atacar una rereguarda a Kiswe el mateix dia. Després d'aquests atacs i avenços reeixits, la 3a Brigada de Cavalleria Lleugera va rebre l'ordre de moure's cap al nord de Damasc, marxant per la ciutat el matí del 1r d'octubre per continuar el seu atac a les columnes en retirada, tallant la carretera cap a Homs.